Entrada conjunta a tres esglésies declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, una de les quals és l'església de Sant Climent de Taüll (inclou la projecció del vídeo mapping).

*Entrada vàlida per a més d´un dia.

Entrada conjunta de 5 esglésies romàniques declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.

*Entrada vàlida per a més d´un dia.

Una experiència audiovisual que connecta l’herència cultural i la tecnologia digital. Un pont entre el segle XII i el present per projectar una mirada cap al futur. Quatre artistes digitals - Alba G. Corral, Desilence, Hamill Industries i MASSO - reinterpreten els frescos de l’icònic absis de l’església de Sant Climent de Taüll, que des de fa cent anys es poden veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Lux Mundi és un projecte comissariat per Antònia Folguera que combina patrimoni i innovació, i alhora posa en valor la creativitat digital a Catalunya que en aquesta ocasió permet recrear les imatges del nostre passat i projectar-les, mitjançant l’art i la llum, cap al futur. La banda sonora ha estat creada per Tarta Relena. Les seves veus utilitzen el cançoner tradicional de la Mediterrània —i més enllà— per obrir un portal que permet viatjar entre el passat i el futur sense moure’s del present. La combinació d’herència i innovació és tan inevitable com la llum que ens permet recrear les imatges del nostre passat. Que es faci la llum!

Consagrada el 10 de desembre del 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda-Barbastre, l'església de Sant Climent de Taüll es construeix sobre un temple del segle XI. És el prototip d'església romànica de planta basilical amb tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dues aigües, capçalera amb tres absis i torre campanar. La imatge de Crist a Majestat de Taüll ha estat una de les imatges emblemàtiques més utilitzades per representar el romànic català. L'original es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A l'església s'han recuperat recentment importants fragments de pintura mural original romànica conservats in situ, i s'ha implementat un projecte museogràfic que inclou la projecció amb videomapping de les pintures de l'absis més gran. Aquest nou mitjà aprofita les possibilitats tècniques del mapping per mostrar-nos com seria l'església al segle XII, presentant les pintures integrades a la pròpia arquitectura i combinant-les amb les escenes de pintura original conservades in situ. Tres talles romàniques completen el conjunt de béns mobles conservats a Sant Climent.

Sant Joan de Boí és l'església que conserva més elements arquitectònics del primer moment constructiu que es produeix a la Vall de Boí al segle XI. De planta basilical (com Sant Climent i Santa Maria de Taüll), a Sant Joan de Boí destaca el conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l'interior de les naus amb escenes com la Lapidació de Sant Esteve, els Joglars o el Bestiari. A la darrera restauració es va voler donar a l'església un aspecte el més similar possible a com seria a principis del segle XII; per això, es va revocar l'interior i es va fer còpia de tots els fragments de pintura mural conservats actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A Sant Joan de Boí podem veure quina funció feien les pintures murals romàniques i quin era l'aspecte original d'aquestes esglésies.

A Santa Eulàlia hi trobem un dels millors campanars de la vall, una esvelta torre de planta quadrada i sis pisos d'alçada amb la decoració pròpia del romànic llombard: els arquets cecs i els frisos de dent de serra. Alineat amb Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll, el campanar complia la funció de comunicació i vigilància del territori. A l'interior de l'església hi podem veure una còpia del grup escultòric del Descendiment de la Cruz, l'únic que es conserva complet del taller d'Erill. Els originals estan repartits entre dos museus: el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic.

La monumentalitat de l'església de la Nativitat dona testimoni de la importància del poble de Durro a l'Edat Mitjana. Destaquen les grans proporcions de la nau, el campanar, la portada esculpida i el pòrtic. Entre els segles XVI i XVIII, el temple romànic va ser remodelat diverses vegades. Aquestes transformacions van aportar al temple nous espais com les dues capelles gòtiques o la sagristia barroca. A l'interior de l'església s'hi exposa la imatge romànica de Nicodem, que originalment formava part d'un conjunt del Descendiment de la Creu.

A Sant Feliu de Barruera trobem elements arquitectònics dels dos grans moments constructius presents a la Vall de Boí: els segles XI i XII. Les diferències constructives de cada segle es fan evidents als dos absis que conserva l'església: l'absis del segle XI, decorat amb arquets cecs, bandes llombardes i amb un aparell irregular ben diferent dels carreus de l'absis del segle XII. Les remodelacions de l'església i els béns mobles que es conserven a dins ens mostren com els temples de la vall es van adaptant als gustos i a les necessitats de la comunitat que els ha utilitzat des del segle XII fins als nostres dies sense interrupció.